La veu i la fúria/ Stieg Larsson

« Recull de molts dels articles que va escriure Stieg Larsson contra el racisme, la violència de gènere i el capitalisme més salvatge. »

Stieg Larsson mai va deixar de lluitar i escriure sobre els seus principismalgrat les amenaces de mort i les dificultats financeres. Aquest és un recull dels seus escrits més importants.

Aquesta és l'altra cara de l'escriptor de novel·la negra Stieg Larsson. Una cara que demostra les conviccions i les certeses que també apareixen dins les seves novel·les amb una força explosiva.

Stieg Larsson era més que un escriptor de novel·la negre. Va dedicar molts anys de la seva vida a lluitar contra la intolerància i la repressió de la dona. Com a reporter i editor en cap de la revista Expo va investigar l'extrema dreta a Suècia i dins del context internacional. Larsson va ser un home que va denunciar sense parar la violència contra les dones i va defensar els seus drets. Al llarg de la seva vida, va escriure nou llibres i centenars d'articles.

Aquesta és la primera col·lecció dels seus escrits més importants i il·lustra l'activitat periodística i política de Stieg Larsson en relació amb els assumptes que li preocupaven i als quals va dedicar tota la vida.

El llibre mostra un aspecte d'Stieg Larsson que és desconegut per a molts lectors. Les columnes, els articles i els comentaris crítics que van sortir a Expo i a altres publicacions es combinen amb extractes d'altres llibres on va treballar com a col·laborador. Aquests textos tenen el mateix impuls i temperament que van convertir l'autor en l'home més llegit del món, i aborden qüestions com la discriminació, el racisme, els crims d'honor i les teories conspiratives.

"Que comencés a treballar en les novel·les negres semblava una evolució lògica. Era obvi que havia d'escriure novel·les policíaques, que havia de contar històries. Estava fet per a això. Amics, coneguts, lectors i periodistes m'han preguntat per Stieg i els seus llibres. D'on va treure les seves idees? Lisbeth Salander existeix al món real? He donat una resposta honesta i he admès que no ho sé. Però el que sí sé és que hi va haver una altra cara de Stieg, alguna cosa més que un simple narrador d'històries. El record que guardo és el de l'Stieg idealista, la convicció tan forta d'haver d'anar fins al límit si pensava que alguna cosa estava malament, de fer tot el possible per canviar-ho. No per ser felicitat per les seves denúncies. No per diners. Senzillament, perquè cal fer-ho. " Daniel Poohl

Daniel Poohl (1981) va succeir a Stieg Larsson com a editor en cap de la revista Expo. És també membre del jurat del Premi Stieg Larsson, de recent creació.

La veu i la fúria
Stieg Larsson
Columna 2011

El com del crim/ Andreu Martín - Jaume Ribera. Torna Esquius

« Cinquena entrega del detectiu entranyable Àngel Esquius. »



Àngel Esquius és un detectiu privat que treballa per a la "Agència Biosca i Associats" de Barcelona, especialistes en assumptes de banyes.

Àngel Esquius té uns 50 anys, és alt, prim, amb una mata de pèl de color blanc, sempre despentinat. És vidu i té dos fills, la Mònica i l’Oriol, que li ha donat dos néts. Actualment no té parella, la seva filla s'ocupa de buscar-li algun “ligue” i ell està una mica enamorat d'una companya.

Viu a la Gran Via, condueix un Golf, llegeix Raymond Chandler i a la nit veu pel·lícules de cinema negre. Li agrada escoltar Marianne Faithfull.

Segons el seu cap té un coeficient intel·lectual de superdotat, encara que potser només ho sigui en comparació amb els seus companys d'agència. Si s'escau és un home d'acció encara que la seva principal característica és ser un home normal.

En aquesta cinquena entrega, tot comença quan a l’Esquius li demanen que investigui un crim per ajudar a un periodista que ha estat detingut per assassinat, i que presenta la coartada més marciana i estrambòtica que s’hagi pogut sentir mai.

L’Esquius recorrerà el camí de les teories conspiradores i es veurà embolicat en el món de la publicitat i les màfies russes.

Mentrestant, la Beth investiga la fidelitat d'una dona per encàrrec del seu marit ... i acaba entrant en un embolic de proporcions desmesurades.

En aquest llibre, al cinquè capítol, ens tornarem a trobar amb l’entranyable Flanagan...

El com del crim
Andreu Martín - Jaume Ribera
Columna 2011

El vestit gris/ Andrea Camilleri

Al llarg de la seva extensa i irreprotxable carrera d’alt empleat de banca, Febo Germosino ha rebut tres anònims.

Avui, el primer dia de la seva nova vida de jubilat, els ha posat damunt de l’escriptori. Els dos primers són de l’any de la picor, però l’últim és ben recent i insinua dubtes sobre la fidelitat de la seva jove i atractiva segona esposa, l’Adele.

Perquè la veritable protagonista d’aquesta novel·la és ella, l’Adele, una espectacular femme fatale que en circumstàncies molt especials es posa un vestit gris antic. Un vestit carregat de simbolisme i de significats que potser fóra millor no saber.

Quan Andrea Camilleri abandona el gènere negre fa incursions en les passions de l’esperit humà, que es poden manifestar, com en aquest cas, en l’esperit de misteri sicilià i, alhora, com ha dit ell mateix, en la més «francesa» de les seves novel·les.

El vestit gris
Andrea Camilleri
Edicions 62 2011

El vi fa sang: COLLITA ROJA

Collita roja


“La primera vegada que vaig sentir dir Poisonville en lloc de Personville fou en boca de un pèl-roig groller de nom Hickey Dewey a Butte, al Big Ship.”

Aquesta és la primera frase de Collita roja (Red Harvest), la novel•la amb la què Dashiell Hammett inaugurà un gènere: la novel•la negra nord-americana.

I des d'aleshores res no va ser el mateix. El crim abandonà la campanya anglesa, els salons elegants, les dames de bona posició, els rendistes ociosos , i sortí al carrer. S'embrutà de fang, de corrupció, de paraules malsonants, de cops i crits, de tuguris i bourbon barat. De sang també.

Hammett, Carroll John Daly, Raoul Whitfield i Horace McCoy, des de les pàgines de Black Mask, crearen l'escola hard-boiled. Collita roja fou la seva primera novel•la. Febrer de 1929. Any del cinema sonor i del crac de Wall Street.

Aquesta vegada la collita roja no és de sang, és de vi. Un vi a l'altura de la novel•la.



Paco Camarasa





Dimecres 1 de juny


a les 19 hores

una presentació molt, molt especial



Negra i Criminal

presenta



Collita Roja

Els ceps de Sumoll són com els pagesos, de joves són barroers i productius, però amb els anys arrelen profundament.

Al llindar de la mort, quan estan decrèpits, plens de ferides al cos i a l´ànima, és quan ens poden donar saviesa.

Cap als setanta anys s´han anat morint, degut a sequeres i pedregades, malalties i enrabiades. I el tros que queda viu, pateix, retorçat i fràgil.

Tenim un patrimoni per gaudir i al mateix temps cuidar amb respecte.

Als termes de Torrelavit, Sant Llorenç d´Hortons, Piera i la Llacuna, al nord del Penedès, de cinc o sis vinyotes mig ermotades, plenes de vida, plantades pel nostres avis amb l´ajut d´animals, i que seguim cultivant a peu, us oferim Collita Roja.

Quan Josep Pla afirma que “ un pagès és un pagès i res més que un pagès.” , nosaltres parafrasejant-lo afirmem que el sumoll és un sumoll i res més que un sumoll : únic i inimitable.

Negra y Criminal

Sal,5

932955922

08003 Barcelona (Barceloneta)

http://www.negraycriminal.com/

http://negraycriminal.blogcindario.com/

Presentació de "Una paraula de més de Eloi Vila" en Negra i Criminal

Rosa de foc/ Emilio Marrese

Una novel·la d’intriga sobre el Barça i la guerra civil.

Barcelona, 1937. En plena Guerra Civil, la ciutat resisteix als feixistes però està esquinçada pel conflicte intern entre comunistes i anarquistes.

Una jove apareix estrangulada al pis llogat per un futbolista famós. Un militar franquista s’infiltra entre els republicans. Un capità de la Guàrdia Civil ho investiga... o potser no. Mentrestant, el Barça –ja en el punt de mira dels colpistes- salpa cap a Mèxic en una gira que pot salvar els jugadors d’un destí funest i el club de la bancarrota.

Setanta anys després, en Pablo, un jove mexicà, i la Rosa, una noia barcelonina, miren de reconstruir aquells fets per descobrir la veritat sobre les seves pròpies famílies.

Una novel·la negra i alhora històrica inspirada en fets reals, en el rerefons dels quals bateguen la Barcelona metropolitana d’avui i la Rosa de Foc, com se l’anomenava als anys trenta, quan encara era la ciutat més roja d’Europa.

Rosa de foc
Emilio Marrese
Edicions B 2011

L´assassinat d´en Roger Ackroyd/ Agatha Christie

Si alguna cosa porta de corcoll la Caroline Sheppard és no saber la identitat del seu nou veí. Perquè la Caroline és la persona més ben informada de King's Abbot. Durant un any, no s'ha cansat de dir a qui la volgués escoltar que Ms. Ferrars va enverinar el seu marit i quan, finalment, la vídua s'ha suïcidat amb una sobredosi de somnífers, ho ha considerat la prova irrefutable de la seva teoria. I també està segura -perquè això ho sap tothom- que, un cop passat el dol, ella i l'industrial

Roger Ackroyd s'haurien casat. El que no sospita és que durant aquest any algú ha estat fent xantatge a Ms. Ferrars i que ella, desesperada, ho ha explicat a l'Ackroyd. Quan el troben mort amb una daga tunisiana clavada a l'esquena, però, és evident que el xantatgista sí que ho havia sabut. Massa incògnites per a la Caroline. Encara bo que el veí, un home de cap ovalat i bigoti immens que es dedica a cultivar carbassots, resulta ser el detectiu Hercule Poirot.

L´assassinat d´en Roger Ackroyd

Agatha Christie

La Magrana 2011

Contes 1/ Edgar Allan Poe

Edgar Allan Poe va publicar un total de seixanta-set contes, que són els que recullen els dos volums d’aquesta edició. Entre els trenta-un d’aquest primer volum hi ha relats —com "Ligeia", "L'escarbat d'or", "Els crims de la Rue de la Morgue" o "El gat negre"— que pertanyen sens dubte al llegat més valuós de la literatura universal. Perquè Poe, a còpia de geni i de talent, va inaugurar o va dur a la culminació alguns dels gèneres literaris més característics de les lletres modernes: el terror estremidor abocat a les regions més penombroses de l'ànima, la fantasia que qüestiona els límits de la realitat, el relat d'aventures que enriqueix el record de la infància, la narració detectivesca que planteja reptes a la intel•ligència i a l'escepticisme, la reflexió metafísica, la sàtira mordaç... Pocs escriptors han arribat a ocupar el lloc de Poe en la imaginació de tants i tants lectors.

Contes 1
Edgar Allan Poe
La Butxaca 2011

Trobada de clubs de lectura de gènere negre amb Qiu Xiaolong

L'olor del mal/ Lluïsa Forrellad

Després de vuit anys rondant per Europa, el 20 de juliol de 1951 Fausto Trani torna a Roma. La ciutat s'està recuperant de les ferides de la Segona Guerra Mundial, un període en què Trani va muntar festes, complots i tripijocs per a nazis, feixistes, monàrquics i partisans i finalment va deixar enemics en tots els bàndols. Ara, el seu retorn coincideix amb el brutal assassinat d'un professor de francès. Els seus alumnes, tots del més alt nivell social, i el mateix Fausto Trani, s'hi veuran involucrats.

L'olor del mal és la sorprenent incursió de Lluïsa Forrellad en el gènere negre: assassinats, pederàstia, premsa groga, prostitució, baixos fons i alta aristocràcia, tràfic de drogues, identitats falses... en una Roma vitalista, descarada i multicolor.

Una novel·la amb personatges esplèndids: Fausto Trani, inclassificable, voluble, sense ideals; Liliana, la germana solemne i aristocràtica; André Laplanche, el tèrbol professor de francès; Gervasio Strata, el cap de policia mutilat; el sergent Campanella, callat i clarivident; Amerigo, un periodista incisiu..., en una trama plena de suspens i girs inesperats.

Lluïsa Forrellad

Neix el 1927 a Sabadell. Sent una desconeguda guanya el Premi Nadal 1953 amb la novel·la Siempre en capilla, de la qual es fan més de trenta edicions i traduccions. Però ella decideix desaparèixer de l’escena pública.

Infatigable, Forrellad no va deixar mai d’escriure. Foc latent, publicada el 2006, va marcar la seva sorprenent reaparició més de cinquanta anys després, amb un èxit rotund de públic i crítica. Angle ha publicat, a més, Sempre en capella (2007), Retorn amarg (2008) —considerada per Time Out una de les cinc millors novel·les de l’any— i El primer assalt (2009).

La seva germana bessona Francesca va debutar l'any 2009 amb La vostra sang, una esplèndida novel·la sobre Guifré el Pilós.

L'olor del mal
Lluïsa Forrellad
Angle Editorial 2011

Cicle de Cinema Negre Veneçolà a La Bòbila